Creure en res.
Imaginar la vida com si no fos real res del que et succeeix. Tot el que m’envolta sembla tant estrany i surrealista.
Què vull aconseguir? No res, solament aprendre a gaudir del que tinc, sorprendrem amb cada cosa que em succeeix. Les senyals inaudites que lliguen els instants als que tu atribueixes una destacada importància i que sembla que condueixen la teva vida.
La primera nota d’una cançó amb el volum més alt que puguis posar als teus altaveus.
La paraula que pugui definir la teva inaudita ansietat per sortir i cridar al món que no vols ser un punt de llum que fa pampallugues perdut en la immensitat del univers, que algun dia, sense cap sentit s’apagarà per sempre.
No pots perdre el temps perquè no existeix.
Tot són premisses de les que depenen la resta de la teva vida. Si vas per un carrer o altre, et pot envestir un cotxe.
Si et miro o si et truco potser la vida serà d’una altre forma. I potser algun dia saps el que vols de la teva vida i estàs tan segur que dona igual la resta de coses que hi hagi al món.
Pot ser que sigui veritat que tot em doni igual. Però pot ser que res s’ho valgui.
Solament imagino com m’agradaria que fossin les coses.
No demano res, solament que algú es vulgui avorrir una nit de divendres amb mi veient la tele. Solament demano coses que altres persones detesten després de tant de temps fent lo mateix. Vull veure com alguna persona es capaç de sentir per mi més del que ella mateixa vol.
Solament em passa el que li passa a la resta de la gent.
Sospirar i somiar amb tu. M’aturo i penso si estar aquí té sentit, res el te.
De què serveix estudiar?
Ho faig perquè m’agrada, encara que em costi, vull intentar aconseguir els meus somnis, encara que sigui lentament.
De vegades oblido els meus somnis, de vegades m’oblido de tot. De vegades solament penso en l’instant que estic vivint i respirant.Miro al cel mol sovint, quan em passa això, miro a veure que pot caure.
Res te sentit. Res mes.
Totes les hores, tots els minuts que paso mirant el rellotge, totes les nits i tots els moments son infinits perquè els registres a la ment i els pots revobinar lentament, ràpidament, quan vulguis i com vulguis.
Llàstima que el passat sembla sempre millor.
(Lutxana writer)


